Microbiologia
- Presentació
- Cartera de serveis
- Equip
- Informació sobre malalties o procediments
- Investigació
- Docència
- Contacte
Codi servei:
Recerca:
El Grup de Microbiologia Clínica i Patologia Infecciosa Experimental, acreditat per l'AGAUR centra l’activitat en el desenvolupament, l’estandardització i l’avaluació clínica de tècniques microbiològiques, immunològiques i de biologia molecular que poden ser utilitzades en el diagnòstic de les malalties infeccioses, al desenvolupament de models experimentals en patologia infecciosa, a l’estudi dels mecanismes moleculars de resistència als antimicrobians i a l’avaluació de l’activitat antimicrobiana de nous antisèptics i desinfectants.
En l’última dècada s’han destacat àrees que centren la seva activitat investigadora en Virologia molecular i patogènia de les infeccions víriques, Immunologia de la inflamació i noves molècules antiinflamatòries bacterianes, així com també en Epidemiologia i Salut Pública de les malalties transmissibles. Actualment alguns membres del grup s’han integrat al CIBER de “Enfermedades Respiratorias (CIBERES)” i d'altres al CIBER de Epidemiologia y Salud pública (CIBERESP).
A més dels projectes finançats per les Administracions Públiques per via competitiva, el Grup té establerts diferents contractes, projectes i activitats d’I+D i de transferència de tecnologia amb la indústria. L’activitat de recerca realitzada per la UTE es pot consultar en aquest enllaç.
Igualment, l’activitat del Grup de Recerca en Virologia Clínica i Noves Eines Diagnòstiques es pot consultar a la pàgina web de l’IGTP.
Presentació:
El Servei de Microbiologia duu a terme el diagnòstic de les diferents síndromes i processos infecciosos en què la causa té transcendència per al tractament. També, realitza estudis de susceptibilitat in vitro dels microorganismes aïllats i estudis de l’espectre antimicrobià de nous antibiòtics. A més, s’ocupa de la detecció i seguiment de les resistències als antimicrobians i participa activament en la detecció, seguiment i control de les infeccions nosocomials (les que tenen lloc dins l’hospital) i en el disseny de la política d’antibiòtics de Germans Trias.
Actua com a laboratori de suport de la Generalitat de Catalunya en tuberculosi i en infeccions de transmissió sexual (ITS) en col·laboració amb el CEEISCAT. Des de l’any 2001, el servei disposa del certificat de gestió de la Qualitat segons la norma ISO 9001:2000, i des de 2009, segons la norma ISO 9001:2008.
El servei té acreditada docència per a residents de Microbiologia des de l’any 1991 i té responsabilitats docents de pregrau i de postgrau a les facultats de Medicina i de Ciències Biomèdiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Al voltant del servei s’ha aconseguit vertebrar un equip multidisciplinari de recerca consolidat com a grup de recerca de qualitat per la Generalitat de Catalunya des de 1998 fins a l’actualitat. Alguns membres del grup formen part del CIBER de Enfermedades Respiratorias (CIBERES) i altres del CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP) de l’Instituto de Salud Carlos III.
Tipus Servei: 6
Correu: microbiologia.germanstrias@gencat.cat
Docència:
Docència pregraduada
S'imparteix l'assignatura de Microbiologia i parasitologia mèdiques als graus de Medicina i Ciències Biomèdiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Docència postgraduada
El servei està acreditat per a la formació de metges residents (de Medicina, Biologia o Farmàcia) en l’especialitat de Microbiologia i parasitologia des de l'any 1991.
Pots consultar les guies docents en aquest enllaç
També, imparteix el mòdul de microbiologia al Màster en Investigació clínica aplicada en Ciències de la Salut a la facultat de Medicina de la UAB i el programa de doctorat en Microbiologia del Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB.
Formació continuada
Els professionals del laboratori imparteixen un curs anual d'actualització en Microbiologia clínica, obert a tot el personal de l'hospital i acreditat pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries.
Equip mèdic i de recerca
Cap de Servei
Facultativa especialista
Cap de secció
Cap de secció
Cristina Casañ
Facultativa especialista
Anabel Fernández Navarro
Facultativa especialista
Facultativa especialista. Tutora de Residents
Facultativa especialista
Facultativa especialista
Leonardo Nieto Aponte
Facultatiu especialista
Facultativa especialista
Facultativa especialista
Tècnica superior
Facultativa especialista – MAU
Facultativa especialista – MAU
Facultatiu especialista
Nona Romaní Rodes
Resident
Jun Hao Wang Wang
Resident
Equip de recerca
Investigadora Miguel Servet al Sistema Nacional de Salud
Becària de l’Institut Germans Trias
Investigadora CIBER Respiratori
Equip tècnic i d'infermeria
Carmen Ramil Hernández
Adjunta d’Infermeria
Esmeralda Campaña García
Equip d'infermeria
Federico Cuchillo Canavate
Equip d'infermeria
Miguel Angel Cuesta Alonso
Equip d'infermeria
Gregorio Fernández Jacobe
Equip d'infermeria
Miguel Pérez Díaz
Equip d'infermeria
Rosa Tenllado Giménez
Equip d'infermeria
Montserrat Morilla Iglesias
Equip d'infermeria
Mireya Alcaide Jorda
Tècnica superior de laboratori
Paola Arias Titizano
Tècnica superior de laboratori
Vanesa Barragan López
Tècnica superior de laboratori
Elisabet Bascuñana Prieto
Tècnica superior de laboratori
Maria Carrasco Díaz
Tècnica superior de laboratori
Ana Cencerrero Macho
Tècnica superior de laboratori
Nerea Gallardo Ruíz
Tècnica superior de laboratori
Irene García Culebras
Tècnica superior de laboratori
Germán Garrido Castaño
Tècnic superior de laboratori
Lucía Haba Giménez
Tècnica superior de laboratori
Jordi Hernández Bolaños
Tècnica superior de laboratori
Jessica Hidalgo Heredia
Tècnica superior de laboratori
Nuria Insa Sánchez
Tècnica superior de laboratori
Georgina Linares Llanas
Tècnica superior de laboratori
Noelia López González
Tècnica superior de laboratori
Ana Mata Jiménez
Tècnica superior de laboratori
Jesús Moreno Márquez
Tècnic superior de laboratori
Marina Navarro Albareda
Tècnica superior de laboratori
Natalia Pagan Maldonado
Tècnica superior de laboratori
Neus Sanchez Luengo
Tècnica superior de laboratori
Ma Dolores Sánchez Muñoz
Tècnica superior de laboratori
Cristina Sanchez-Lafuente Doncel
Tècnica superior de laboratori
Andrea Tiburcio Lara
Tècnica superior de laboratori
Adoración Velilla Pina
Tècnica superior de laboratori
Equip administratiu
Isabel Carrasco Díaz
Equip administratiu
Cristina Marcos Guisado
Equip administratiu
Aroa Muñoz Quinto
Equip administratiu
El Servei de Microbiologia duu a terme el diagnòstic de les diferents síndromes i processos infecciosos en què la causa té transcendència per al tractament. També, realitza estudis de susceptibilitat in vitro dels microorganismes aïllats i estudis de l’espectre antimicrobià de nous antibiòtics. A més, s’ocupa de la detecció i seguiment de les resistències als antimicrobians i participa activament en la detecció, seguiment i control de les infeccions nosocomials (les que tenen lloc dins l’hospital) i en el disseny de la política d’antibiòtics de Germans Trias.
Actua com a laboratori de suport de la Generalitat de Catalunya en tuberculosi i en infeccions de transmissió sexual (ITS) en col·laboració amb el CEEISCAT. Des de l’any 2001, el servei disposa del certificat de gestió de la Qualitat segons la norma ISO 9001:2000, i des de 2009, segons la norma ISO 9001:2008.
El servei té acreditada docència per a residents de Microbiologia des de l’any 1991 i té responsabilitats docents de pregrau i de postgrau a les facultats de Medicina i de Ciències Biomèdiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Al voltant del servei s’ha aconseguit vertebrar un equip multidisciplinari de recerca consolidat com a grup de recerca de qualitat per la Generalitat de Catalunya des de 1998 fins a l’actualitat. Alguns membres del grup formen part del CIBER de Enfermedades Respiratorias (CIBERES) i altres del CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP) de l’Instituto de Salud Carlos III.
- Serologia de VIH1+2 per tècnica EIA
- Prova confirmatòria per immunoblot (IMB) i detecció quantitativa de RNA víric (càrrega vírica)
- Diagnòstic de la infecció recent per algoritme RITA (recent infection testing algorithm)
- Control i seguiment dels tractaments antiretrovirals
- Serologia de virus hepatitis B (VHB) en la infecció aguda i crònica, per tècnica de CLIA
- Detecció quantitativa d’ADN en VHB
- Seguiment i control del tractament específic
- Serologia del virus de l’hepatitis C (VHC) per tècnica CLIA
- Detecció quantitativa de RNA en VHC
- Genotipat i subtipat de VHC
- Diagnòstic de la infecció aguda i control de resposta al tractament de l’hepatitis C
- Diagnòstic i seguiment evolutiu d'altres hepatitis víriques
- Tècniques convencionals de cultiu per a microorganismes causants d’infeccions de transmissió sexual (ITS)
- Diagnòstic i seguiment de la sífilis
- Tècniques de detecció d'àcids nucleics per al diagnòstic d'altres agents causants d'ITS
- Tècniques convencionals de cultiu per a microorganismes causants d'infeccions agudes, postquirúrgiques o sobre material protèsic a nivell osteoarticular
- Tècniques de detecció d'àcids nucleics per als principals agents causals d'artritis i osteomilitis agudes
- Infeccions de vies respiratòries superiors: tècniques convencionals de cultiu per al diagnòstic de la infecció bacteriana, tècniques de detecció d'antigen i de detecció d'àcids nucleics per al diagnòstic de les infeccions víriques.
- Infeccions de vies respiratòries inferiors: tècniques de cultiu convencional o quantitatiu per a mostres invasives de vies respiratòries inferiors. Tècniques de detecció d’antigen en orina per al diagnòstic de la pneumònia bacteriana. Tècniques de detecció d'àcids nucleics per al diagnòstic d’infecció bacteriana o vírica. Diagnòstic de la infecció en el malalt sotmès a ventilació mecànica
- Cribratge de mostres orina per sistema òptic automatitzat de microscòpia
- Tècniques convencionals de cultiu per a la identificació dels bacteris responsables de les infeccions del tracte urinari (ITU)
- Examen directe i cultiu convencional per a agents causants de les meningitis
- Tècniques de detecció d’antígens per al diagnòstic de la infecció bacteriana i fúngica
- Tècniques de detecció d'àcids nucleics per al diagnòstic de les infeccions bacterianes, víriques i parasitàries causants de meningo-encefalitis
- Tècniques convencionals de cultiu per al diagnòstic de les infeccions bacterianes
- Tècniques de detecció d'àcids nucleics per al diagnòstic de les infeccions bacterianes, víriques i parasitàries
- Tècniques automatitzades d'hemocultius en adults i infants
- Tècniques ràpides d'identificació i d'estudi de susceptibilitat in vitro dels microorganismes aïllats
- Tècniques de cultiu convencional, de detecció d'antigen i d'àcids nucleics per a la identificació dels principals bacteris i virus que causen gastroenteritis
- Examen directe per a l'observació de protozous i altres paràsits causants d'infeccions gastrointestinals
- Tècniques de detecció d’antígens per a la detecció dels paràsits causants de gastroenteritis
- Determinació dels patrons de sensibilitat dels bacteris grampositius i gramnegatius aïllats en els cultius per tècnica de disc-difusió i per CMI
- Vigilància i integració en la pràctica clínica diària dels mètodes moleculars per detectar els mecanismes de resistència en els principals microorganismes multiresistents
- Avaluació de la utilitat de nous mètodes moleculars de diagnòstic ràpid per a la detecció de microorganismes resistents
Tècniques de tipat molecular per a la comparació del perfil genètic de soques aïllades en brots infecciosos.
Diagnòstic etiològic de la sèpsia
La sepsi, o sèpsia, és la causa més comuna d'ingrés a l'hospital, més que l'atac de cor, i té una mortalitat superior. Un pacient amb sepsi es troba en estat greu, amb una resposta inflamatòria a tot el cos, i té una infecció coneguda o sospitosa. Es calcula que a l'Estat espanyol es produeixen més de 50.000 casos de sepsi cada any, dels quals fins a una tercera part moren.
Per a una correcta atenció d'aquests pacients, el diagnòstic etiològic (conèixer-ne les causes) ràpid és una de les claus de volta del procés. Els actuals sistemes d'hemocultiu tenen un temps de resposta encara massa llarg, tot i que Germans Trias aplica les tècniques de processament més cost-efectives que hi ha disponibles.
A curt termini, estarem en disposició d'aplicar nous sistemes (sistema IRIDICA, Abbott molecular) que ens han de permetre identificar els agents causals de les sèpsies en una dècima part de temps. Alhora, també es detectaran els principals mecanismes de resistència als antimicrobians, la qual cosa ha de permetre aplicar pautes de tractament antibiòtic més cost-efectives.
Diagnòstic etiològic de la sepsia
La sèpsia és la causa més comuna d'ingrés a l'hospital, més que l'atac de cor, i te una mortalitat superior. Es calcula que al nostre país es produeixen més 50000 casos per any, dels quals fins a una tercera part moren per aquesta causa. Per a una correcta atenció d'aquests pacients el diagnòstic etiològic ràpid és una de les claus de volta del procés. Els actuals sistemes d'hemocultiu tenen un temps de resposta encara massa llarg, tot i que en el nostre centre apliquem les tècniques de processament més cost-efectives disponibles. Alhora que també es detectaran els principals mecanismes de resistència als antimicrobians, la qual cosa ha de permetre aplicar pautes de tractament antibiòtic més cost-efectives.
Diagnòstic de la infecció i de la malaltia tuberculosa
La tuberculosi és un problema sanitari a nivell mundial. Segons l’OMS, l'any 2012 hi havia 8,6 milions de malalts i es varen produir 1,3 milions de morts. En els darrers anys s'ha complicat encara més el seu tractament per la irrupció de soques del bacteri multi i extremadament resistents: l’any 2012 es van produir 450.000 casos de multiressistència, dels quals un 9,6% eren extremadament resistents.
La correcta identificació dels casos de tuberculosi, amb caracterització del patró de resistència de les soques, és una eina imprescindible per l'èxit en la lluita contra aquesta malaltia. Per al diagnòstic de la infecció, el laboratori està en disposició de fer les proves d'IGRAS, la sensibilitat i especificitat de les quals és un actiu important del procés. En els darrers anys s'han pogut implementar sistemes de detecció d'àcids nucleics que alhora detecten el bacil tuberculós i la seva resistència a la rifampicina. Aquestes proves, de resultat molt ràpid, permeten iniciar o reconduir el tractament antituberculós ràpidament, i per tant contribueixen al seu èxit.
El Grup de Microbiologia Clínica i Patologia Infecciosa Experimental, acreditat per l'AGAUR centra l’activitat en el desenvolupament, l’estandardització i l’avaluació clínica de tècniques microbiològiques, immunològiques i de biologia molecular que poden ser utilitzades en el diagnòstic de les malalties infeccioses, al desenvolupament de models experimentals en patologia infecciosa, a l’estudi dels mecanismes moleculars de resistència als antimicrobians i a l’avaluació de l’activitat antimicrobiana de nous antisèptics i desinfectants.
En l’última dècada s’han destacat àrees que centren la seva activitat investigadora en Virologia molecular i patogènia de les infeccions víriques, Immunologia de la inflamació i noves molècules antiinflamatòries bacterianes, així com també en Epidemiologia i Salut Pública de les malalties transmissibles. Actualment alguns membres del grup s’han integrat al CIBER de “Enfermedades Respiratorias (CIBERES)” i d'altres al CIBER de Epidemiologia y Salud pública (CIBERESP).
A més dels projectes finançats per les Administracions Públiques per via competitiva, el Grup té establerts diferents contractes, projectes i activitats d’I+D i de transferència de tecnologia amb la indústria. L’activitat de recerca realitzada per la UTE es pot consultar en aquest enllaç.
Igualment, l’activitat del Grup de Recerca en Virologia Clínica i Noves Eines Diagnòstiques es pot consultar a la pàgina web de l’IGTP.
Docència pregraduada
S'imparteix l'assignatura de Microbiologia i parasitologia mèdiques als graus de Medicina i Ciències Biomèdiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Docència postgraduada
El servei està acreditat per a la formació de metges residents (de Medicina, Biologia o Farmàcia) en l’especialitat de Microbiologia i parasitologia des de l'any 1991.
Pots consultar les guies docents en aquest enllaç
També, imparteix el mòdul de microbiologia al Màster en Investigació clínica aplicada en Ciències de la Salut a la facultat de Medicina de la UAB i el programa de doctorat en Microbiologia del Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB.
Formació continuada
Els professionals del laboratori imparteixen un curs anual d'actualització en Microbiologia clínica, obert a tot el personal de l'hospital i acreditat pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries.
Contacte: microbiologia.germanstrias@gencat.cat