Àrea assistencial: hospitalització i consultes

Recerca

Farmacovigilància

Comissions i comitès

Les reaccions adverses a medicaments (RAM) són respostes a un medicament nocives i no intencionades. Entre el 3 i el 10% dels ingressos a l'hospital són per aquest motiu, i entre el 10 i el 20% dels pacients presenten una reacció adversa a un medicament durant el seu ingrés.

Si bé la gran majoria de les reaccions adverses a medicaments són lleus, n'hi ha que són greus i algunes fins i tot poden ser mortals. Els factors que predisposen a la seva aparició són l'edat; les malalties com la insuficiència renal; la polimedicació (pacients que prenen més de sis medicaments al dia durant un període llarg de temps), i determinats polimorfismes genètics.

El programa de Farmacovigilància de l'hospital s'encarrega de fomentar l'ús segur dels medicaments mitjançant la detecció de sospites de reaccions adverses als mateixos, l’avaluació i la notificació als organismes responsables autonòmics.

Polimorfismes genètics

Els polimorfismes genètics poden predisposar a l'aparició d'efectes adversos per diferents mecanismes, especialment a través de gens que participen en el metabolisme hepàtic. Així, els individus metabolitzadors lents tindran com a conseqüència un alentiment en l'eliminació del fàrmac que es metabolitza pel fetge, i hi haurà un major risc de presentar concentracions plasmàtiques majors i toxicitat. En canvi, els individus metabolitzadors ultraràpids tindran una acceleració en l'eliminació del fàrmac que es metabolitza per aquesta via, cosa que produïrà una davallada de les concentracions plasmàtiques i, com a conseqüència, el fàrmac serà ineficaç.

 

Els assaigs clínics de fases inicials inclouen els primers estudis d'investigació en el desenvolupament d'un nou fàrmac. Els de Fase I són la primera administració en humans (Farmacologia Humana).

En aquests casos, el principal objectiu és verificar que el fàrmac és tolerat de manera satisfactòria, tot i que sovint també es poden obtenir dades farmacocinètiques (mostren què fa el cos al fàrmac) i farmacodinàmiques (mostren què fa el fàrmac al cos). Unes dades que proporcionen informació preliminar sobre l'efecte i que orientaran la pauta d'administració més apropiada per a posteriors assaigs clínics.

Normalment, aquests assajos es duen a terme en voluntaris sans; però hi ha casos, com el dels quimioteràpics antineoplàstics, en què es realitzen amb pacients amb càncer.

Per tal de minimitzar els riscos derivats de l'administració de fàrmacs en fase de desenvolupament, les unitats que acullen els assajos de Fase I han de complir uns requisits tecnicosanitaris pel que fa al personal que hi treballa, a les instal·lacions i a l'equipament necessari. A Germans Trias es realitzen a la Unitat Polivalent d'Investigació Clínica (UPIC).

Actualment, l'activitat de recerca del Servei de Farmacologia Clínica està centrada en dos àmbits. D'una banda, projectes multicèntrics nacionals i internacionals en relació amb estudis d'utilització i les reaccions adverses a medicaments. D'altra banda, projectes propis sobre la farmacologia humana i el potencial abús de medicaments i drogues, especialment les denominades noves substàncies psicoactives i l'alcohol. Part de la recerca es fa a la Unitat Polivalent d'Investigació Clínica (UPIC) de l'Hospital i l'Institut Germans Trias.

Les principals línies de recerca del servei són:

• Potencial abús de medicaments i drogues
• Biomarcadors en l'abús i l'addició de medicaments i drogues
• Efectivitat y eficiència de l’implementació de biomarcadors farmacogenètics amb genotipat anticipat  en el sistema nacional de la salut
• Estudis d’ Utilització de medicaments
• Farmacovigilància i reaccions adverses a medicaments
• Vacunes i altres productes contra la tuberculosi i COVID-19
• Assaigs clínics de fases inicials (Fase I i II) amb voluntaris sans i amb pacients
• Teràpia cel·lular per malalties neurodegeneratives
• Revisions sistemàtiques
• Aspectes ètics de la recerca clínica

 

El Servei forma part de dues estructures de recerca del Instituto de Salud Carlos IIII i de la Generalitat de Catalunya.

• Plataforma de Suport  a la investigació clínica en el node de HUGTIP, que forma part de les “Plataformas ISCIII de apoyo a la I+D+I en Biomedicina y Ciencias de la Salud de la Acción Estratégica en Salud 2017-2020 (SCREN-ISCIII, PT20/00018)”.
• És membre del node del centre de les “Redes de Investigación Cooperativa Orientadas a Resultados en Salud (RICORS-ICCIII) de la Red de Investigación en Atención Primaria de Adicciones (RIAPAd, RD21/0009/0004)”.
• És membre del “Grup d’ investigació de Complicacions mèdiques i Farmacología clínica del trastorn por consum de substàncies”, reconegut com grup de recerca consolidat per  la Generalitat de Catlalunya (AGAUR 2021 SGR  00945).

 

 

 

Docència pregraduada

Tots els facultatius del Servei de Farmacologia Clínica són professors (catedràtic i associats) del Departament de Farmacologia, de Toxicologia i de Terapèutica a la Facultat de Medicina de la UAB al Campus Can Ruti. Són responsables de la docència de les assignatures de Farmacologia General i Farmacologia Clínica del Grau de Medicina.

Docència postgraduada

Els professionals del servei participen en la formació de metges residents en Farmacologia Clínica i dirigeixen tesis doctorals.

 

Residents 2023

Consulteu la Guia docent.

 

També participen en cursos, jornades i sessions de diferents especialitats, i en el Màster de Farmacologia de la facultat de Medicina de la UAB.

Formació continuada

El servei organitza cursos sobre metodologia i recerca, així com sobre altres aspectes relacionats amb la Farmacologia Clínica.

També, coordina cada mes:

• Sessions especialitzades de farmacovigilància i d'interconsultes
• Sessions bibliogràfiques
• Sessions de protocols de recerca avaluats pel Comitè Ètic d’Investigació Clínica
• Sessions de projectes de recerca realitzats pel servei
• I sessions sobre altres aspectes rellevants per a l’especialitat