De la mateixa manera els malalts poden ser visitats als centres d’atenció especialitzada de l’àrea per a patologies més lleus a Dr. Barraquer a Sant Adrià de Besòs,  Dr. Robert i Gran Sol a Badalona i CAP Carrer Major a Santa Coloma de Gramenet.
 

L’al·lèrgia és una resposta anòmala i exagerada del sistema immunitari de determinades persones davant una sèrie d'agents molt diversos que vénen de l'exterior, inofensius per a la majoria de la gent i als quals s’anomena al·lèrgens.

L’al·lergologia és l'especialitat mèdica que estudia les malalties relacionades amb els processos al·lèrgics. I l’al·lergòleg és el metge especialista en el diagnòstic i tractament de les malalties al·lèrgiques (asma, rinoconjuntivitis, al·lèrgia a aliments, dermatitis atòpica, al·lèrgia al làtex, al·lèrgia al verí d’himenòpters...) i de totes aquelles malalties relacionades amb el sistema immunològic.

La Secció d’Al·lergologia de Germans Trias ofereix una visió integral de l’especialitat i proporciona tots els mètodes necessaris per a la prevenció, diagnòstic i tractament de les diferents malalties al·lèrgiques, tant en població adulta com pediàtrica.

Som pioners en el pla territorial del Barcelonès Nord i Maresme.Es realitza una aproximació al pacient segons les complexitats de les patologies i així realitzar una atenció més acurada als nostres malalts.

Les instal·lacions del Hospital Germans Trias són l’entorn adequat per dur a terme totes les tècniques diagnòstiques necessàries i més complexes, així com tractaments específics. 

La secció treballa de manera coordinada amb els professionals de l’Atenció Primària i dels hospitals de Badalona i Santa Coloma de Gramanet.

Diagnòstic i tractament de la rinitis o la rinoconjuntivitis al·lèrgica

Diagnòstic i tractament de l’asma bronquial

Diagnòstic i tractament de l’al·lèrgia alimentària

Immunoteràpia Oral ( ITO)

Diagnòstic i tractament de l’al·lèrgia medicamentosa

Hospital de Dia

Estudi de reaccions adverses a Vacunes front a Covid-19

Diagnòstic i tractament de l'al·lèrgia a verins d’himenòpters

Diagnòstic i tractament de l’al·lèrgia al làtex

Diagnòstic molecular

Immunoteràpia

Al·lèrgia Cutània

Interconsultes

 

Molts símptomes, una sola malaltia

Les mucoses del nas, dels ulls i dels bronquis tenen similituds en la seva resposta als al·lèrgens en persones al·lèrgiques, cosa que s’explica si es considera que l’al·lèrgia respiratòria és una malaltia immunològica sistèmica que es manifesta en diferents òrgans.

Algunes dades: la rinitis al·lèrgica (és a dir, la reacció de les membranes de la mucosa del nas en forma d’esternuts, secreció aquosa, congestió, llàgrimes i picor als ulls i la gola) és com a mínim tres vegades més freqüent que l’asma, i diferents estudis han demostrat que és un factor de risc important per al desenvolupament de la malaltia asmàtica. L’asma pot afectar el 20-50% dels pacients amb rinitis al·lèrgica. I la major part dels pacients asmàtics tenen rinitis (70-95%).

Tots aquests fets han posat sobre la taula, doncs, el concepte d’una via respiratòria, una sola malaltia.

 

Els al·lèrgens

És necessari conèixer el o els possibles al·lèrgens responsables de la reacció immunològica que desencadena la inflamació de la mucosa respiratòria i les manifestacions clíniques a nivell nasal, bronquial o ocular. Els aeroal·lergens més presents a la nostra zona són els àcars de la pols domèstica (D. pteronyssinus, D. Farinae), els pol·lens (gramínies, olivera, plàtan d’ombra, xiprer i parietària, entre d’altres), els epitelis (gos i gat fonamentalment) i els fongs (Alternaria, Cladosporium, Penicilium).

 

Diagnòstic

Per fer el diagnòstic de la causa de les malalties al·lèrgiques respiratòries disposem de proves cutànies, proves de laboratori (determinació en una mostra de sang dels anticossos anomenats Immunoglobulines E) i proves de provocació (generar un contacte directe) a la mucosa nasal, conjuntival o bronquial.

Les proves cutànies i les proves de laboratori són les que permeten demostrar sensibilització a l’al·lergen, però cal tenir en compte que el fet que siguin positives a un al·lergen no vol dir necessàriament que aquell sigui el responsable de les manifestacions clíniques del pacient.

 

Tractament

Si s’aconsegueix identificar l’al·lergen o al·lèrgens responsables dels símptomes es pot tractar de manera integral la malaltia mitjançant la seva evitació i mitjançant l’ús, quan és indicat, d’immunoteràpia específica com a tractament de les causes de l’al·lèrgia respiratòria.

La immunoteràpia és un tractament eficaç i segur avalat per un consens internacional propiciat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), però només si s’aplica de manera personalitzada i si se sustenta en el diagnòstic d’un al·lergòleg. És, de fet, l'únic tractament capaç de modificar el curs de la malaltia.

 

En evolució

L'al·lergologia, com a especialitat mèdica, està experimentant uns canvis molt importants en els últims anys de manera paral·lela als avenços científics de la biologia molecular. Així, abans parlàvem de pacients al·lèrgics a la pols de la casa, després als àcars de la pols, posteriorment a partícules fecals dels àcars de la pols i actualment en alguns casos es coneix exactament quina molècula produeix la reacció al·lèrgica.

Avui en dia, gràcies a la caracterització dels al·lèrgens a nivell molecular, s'ha desenvolupat el concepte del Diagnòstic Basat en Components, que es fonamenta a detectar al laboratori la presència, en una mostra de sang dels pacients, d'anticòs immunoglobulina E específica per a la proteïna realment responsable de la resposta al·lèrgica. A Germans Trias, gràcies a la col·laboració de la Unitat d’Al·lergologia amb el Servei d’Immunologia, disposem d’aquesta nova eina diagnòstica que, en casos determinats, ens permet conèixer millor el perfil dels pacients i proporcionar-los tractaments més ajustats.

Documents d'interès per a pacients amb al·lèrgies respiratòries:

• Informació per a pacients amb al·lèrgia als àcars
• Informació per pacients al·lèrgics als fongs 
• Informació per pacients amb al·lèrgia al pol·len d’olivera
• Informació per a pacients al·lèrgics al pol·len de la parietària 
• Informació per a pacients amb al·lèrgia a l’epiteli d’animals domèstics
• Informació per pacients amb al·lèrgia al pol·len de gramínies 
• Informació per pacients amb al·lèrgia al pol·len de l’altimira
• Informació per a pacients amb al·lèrgia al pol·len del xiprer
• Informació per pacients amb al·lèrgia al pol·len de bedoll
   

Actualment vivim un augment de la patologia al·lèrgica respiratòria en els països industrialitzats i des de la Organització Mundial d'Al.lergologia (WAO) es vol concienciar a la població que una de les causes d'aquest empitjorament és el canvi climàtic.
 

Entre la contaminació ambiental i l’increment de malalties al·lèrgiques, especialment respiratòries, s’ha descrit una relació directa  amb major incidència en la població que resideix a zones urbanes. Consulteu aquesta pàgina on hi trobareu informació sobre com afecta el canvi climàtic a les al·lèrgies respiratòries.

L’al·lèrgia alimentària és un important problema de salut pública que afecta infants i adults i que ha augmentat en les darreres dècades als països industrialitzats. La confirmació del seu diagnòstic pot ser problemàtica, perquè pot produir símptomes localitzats o més generals com ara l’anafilaxi, que pot ser de risc vital. L’estratègia terapèutica és evitar el o els aliments que produeixen l’al·lèrgia alimentària i tractar els símptomes.

És tres vegades més freqüent en infants que en adults (8% i 2-3%, respectivament). Els aliments que més sovint hi estan implicats depenen dels hàbits alimentaris de la població i, per tant, de l’edat i de l’àrea geogràfica. Al nostre medi, els més freqüents fins als 5 anys són la llet, l’ou i el peix. Després, els llegums, les fruites, els fruits secs, el marisc i les espècies.

Especialment en els nens, l’al·lèrgia alimentària pot ser la primera manifestació de malaltia al·lèrgica, i pot anar seguida o bé coexistir amb altres patologies al·lèrgiques en un procés que anomenem “la marxa al·lèrgica”. Els pacients en qui coexisteix asma i al·lèrgia alimentària tenen més risc de crisis greus d’asma.

Símptomes

Les possibles manifestacions clíniques són:

• Anafilaxi: Reacció greu d’inici ràpid i que pot ser mortal. Afecta com a mínim dos òrgans.
• Anafilaxi induïda per exercici: Es produeix després d’haver ingerit alguns aliments que sense fer exercici no produirien cap problema. És més freqüent en adolescents.
• Síndrome d’al·lèrgia oral: Pruïja a la cavitat oral i de vegades inflamació dels llavis. Normalment per ingesta d’aliments d’origen vegetal (fruites i hortalisses fresques) i marisc. Causa picor de boca, llengua, paladar, faringe i, ocasionalment, edema (inflamació per acumulació de líquids). S’associa sovint amb al·lèrgia a pol·lens.
• Dermatitis atòpica: Inflamació i envermelliment de la pell que pot estar relacionada amb al·lèrgia alimentària, en especial en infants en què és moderada o greu.
• Dermatitis al·lèrgica de contacte: Reacció retardada localitzada a la zona de contacte amb un aliment, en general en forma d’èczema, envermelliment i irritació.
• Urticària de contacte.
• Símptomes gastrointestinals retardats: Inclouen vòmits, diarrees que poden tenir sang o greixos, dolor abdominal o anèmia, entre d’altres.

 

Diagnòstic

Quan se sospita una al·lèrgia alimentària, es fa una entrevista amb el pacient per conèixer a fons els seus hàbits alimentaris i se li fa una exploració física. Després, es duen a terme:

• Proves al laboratori amb una mostra de sang per determinar els anticossos Immunoglobulines E.
• Proves cutànies.
• Proves de provocació, que consisteixen a generar contacte amb l’aliment que se sospita que causa l’al·lèrgia.

 

Tractament

Un cop identificat l'aliment responsable, l'al·lergòleg recomana l'evitació estricta de l'aliment i indica al pacient quin règim ha de seguir per eliminar-lo. També, li explica com reconèixer els símptomes al·lèrgics que pot tenir després d’haver menjat l’aliment sense saber-ho o de manera accidental, i quina medicació ha de prendre si és el cas. El pacient haurà d’anar sempre amb aquesta medicació a sobre.

 

ITO ( Immunoteràpia Oral)

Els tractaments d’inducció de tolerància oral, que pretenen arribar a la tolerància total de l’aliment, o com a mínim aconseguir augmentar el llindar de tolerància en pacients amb al·lèrgies resistents, per a què puguin seguir una dieta amb les mínimes restriccions. Aquests tractaments, que els estudis indiquen que tenen percentatges d’èxit del voltant del 90%, no estan lliures de riscos i s’han de fer en centres especialitzats i amb personal preparat. A Germans Trias es realitza de manera assistencial a fer en infants amb al·lèrgies alimentàries greus persistents a ou i proteïnes de llet de vaca.

 

Nous tractaments

A més, en els últims temps, i encara de manera molt restringida, es comencen a utilitzar tractaments d’inducció de tolerància oral, que pretenen arribar a la tolerància total de l’aliment, o com a mínim aconseguir augmentar el llindar de tolerància en pacients amb al·lèrgies resistents, per a què puguin seguir una dieta amb les mínimes restriccions. Aquests tractaments, que els estudis indiquen que tenen percentatges d’èxit del voltant del 90%, no estan lliures de riscos i s’han de fer en centres especialitzats i amb personal preparat. A Germans Trias es comença a fer en casos seleccionats d’infants amb al·lèrgies alimentàries greus persistents a ou i proteïnes de llet de vaca.

La sospita d'al·lèrgia a medicaments és una de les consultes més freqüents a l’Especialitat d’Al·lergologia.

Els medicaments són capaços de provocar reaccions adverses de tota mena, no només al·lèrgiques. A més, sovint s'associa al fàrmac la causa de símptomes molt diversos, que es poden confondre amb una reacció secundària en lloc d’una reacció IgE mediada.

Les reaccions al·lèrgiques als medicaments són reaccions impredictibles i poden no ser exentes de risc vital. Qualsevol medicament pot ocasionar reaccions al·lèrgiques.

Entre els medicaments que amb més freqüència causen reaccions al·lèrgiques es troben els antibiòtics,  els fàrmacs antiinflamatoris no esteroïdals (AINE), els contrastos iodats per a radiologia, els anticonvulsivants, certs antihipertensius, etc.

Les manifestacions clíniques que produeixen són variades però en un 80% afecta a nivell cutani, essent les lesions més freqüents la urticària (faves) i l'angioedema (inflor de parts toves) en reaccions immediates, o l'exantema (rash) en reaccions retardades. També poden estar involucrats altres òrgan com l’aparell respiratori ( asma i/o rinoconjuntivitis ), l’aparell digestiu ( dolor abdominal, nausees, etc) , etc fins a poder comprometre la vida (anafilàxi).

En cas de reaccions IgE mediades, la clinica sol aparèixer en les primeres hores després de la presa del medicament.

Les proves d’al·lèrgia a un medicament determinat, són aquelles que es fan als pacients que presenten, en la seva història clínica, evidències d’haver patit un procés provocat per una reacció d’hipersensibilitat a aquest medicament o a algun dels seus components.

Actualment, les proves més adequades per arribar a un diagnòstic correcte d’al·lèrgia a medicaments poden ser tant in vitro ( IgE específiques, Test d’activació mastocitària o test de transformació linfocitària), tests cutanis ( prick test i intradermoreacció) i test de tolerància a aquell medicament o alternatiu, o bé en casos on s’ha confirmat el diagnòstic d’al·lergia però el fàrmac és imprescindible test de dessensibilització a aquest.
 

Què són les proves de tolerància a medicaments?

Són un conjunt de proves amb les quals el metge confirma o descarta l’al·lèrgia del pacient a un determinat fàrmac o grup de fàrmacs d’una mateixa família medicamentosa. Per fer l’estudi, cal administrar dosis creixents del medicament implicat sota control mèdic estricte, ja que hi ha la possibilitat que es puguin reproduir alguns dels símptomes atribuïts al medicament. Aquest procediment el realitzem al Hospital de dia Polivalent o de Pediatria o a les plantes hospitalàries.

Totes aquestes proves es fan sempre sota estricta supervisió mèdica, amb un control mèdic permanent.

La secció participa habitualment en assajos clínics tant amb relació a la introducció de nous fàrmacs en al·lèrgia respiratòria com a noves teràpies i pautes en immunoteràpia específica respiratòria. Els resultats es presenten en comunicacions nacionals i internacionals i els més rellevants es publiquen en revistes mèdiques.

Realitzem aquesta tasca a la Unitat Polivalent d’Investigació Clínica del Hospital ( UPIC), que proporciones unes instal·lacions i un personal dedicat a dur a terme assaigs clínics de fases I, II, III  i IV així com estudis observacionals, de promoció independent o d'indústria. Gràcies a aquestes facilitats aconseguim liderar en molts assajos la captació de pacients .Aquest fet ha permès realitzar contractes d’investigació en membres de Servei un cop acabada la residència.

Participem en diversos projectes multidisciplinaris:
 

• Unitat Asma Greu on col·laboren al·lergòlegs, pneumòlegs, pediatres, ORL i immunòlegs per oferir la millor atenció multidisciplinària per aquells pacients amb asma més complexa i menys controlada. La SEAIC (Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica) ha acreditat a aquesta unitat com a unitat d’excel·lència i com a unitat docent per a impartir formació pràctica presencial en asma greu. La Unitat està coordinada per la Dra. Maria Basagaña. Es realitza cada any un curs d’Asma dirigit tant a Primària com a Especialistes
• Unitat Multidisciplinari d’Urticària Crònica on col·laboren al·lergòlegs, dermatòlegs i immunòlegs. Es creen protocols de maneig d’aquesta patologia d’acord amb la Xarxa d’Urticària de Catalunya i Balears. La Unitat està coordinada per la Dra. Nathalie Depreux.
• Unitat de Dermatitis Atòpica on col·laboren al·lergòlegs i dermatòlegs. S’ha creat un protocol de maneig d’aquesta malaltia i ha facilitat la introducció de Dupilumab com a tractament biològic de la malaltia. Participa la Dra. Yanina Jurgens.
• Unitat de Toxicodèrmia on col·laboren al·lergòlegs, dermatòlegs i farmacòlegs. S’ha creat un circuit per l’estudi d’aquesta patologia. Participa la Dra. Yanina Jurgens.
   

Els projectes actuals de recerca de la Secció son:

• La Tesi Doctoral anomenada “Factors de Mal Pronòstic en asma greu eosinofílica” dins  la Unitat d’Asma Greu.
• Junt amb el Comité d’Al·lèrgia Cutània de la Societat Catalana d’Al·lergologia i el Departament de Nutrició de la UB es treballa en el projecte en avançament científic sobre la etiologia, els paràmetres diagnòstics i la gestió dietètica de la intolerància de la histamina alimentària. Projecte guanyador de la Convocatoria 2020 «Proyectos de I+D+i» modalidad orientada a los retos de la Sociedad.
• Beca del Fons d’Investigació Sanitària en Al·lèrgia a beta-lactàmics junt amb Farmàcia i Hospital Vall d’Hebrón.

 

A més, hem estat premiats en diverses ocasions pels Ajuts Germans Trias Talents, el que ens ha permès introduir la inducció de tolerància oral en pacients pediàtrics amb al·lèrgia persistent i de mal pronòstic a llet de vaca o a ou com a una activitat assistencial i realitzar un estudi minuciós sobre asma eosinofílic. 

Docència postgraduada
 

Segons la Comissió Nacional de la Especialitat, l’Al·lergologia és una especialitat mèdica que es basa en el coneixement, diagnòstic i tractament de la patologia produïda pels mecanismes immunològics, amb les tècniques que li son pròpies.

Es tracta d’una especialitat transversal que avalua i tracta al pacient com un “malalt sistèmic” ja l’Al·lergologia pot afectar a un òrgan o ser manifestar-se de manera multiorgànica. Per això el coneixement de diferents especialitats com la Dermatologia, la Pneumologia, la Immunologia o bé l’ORL entre altres són essencials durant la rotació dels residents.

Denominació oficial de la Especialitat: Al·lergologia i Immunologia Clínica

Duració: 4 anys

Llicenciatura prèvia: Medicina i Cirurgia

El programa de Formació de la Especialitat s’ajusta al programa de Formació de la Especialitat d’Al·lergologia publicat en el B.O.E (ordre SCO/3081/2006 del 20 de setembre).

La Secció d'Al·lergologia de Germans Trias és una de les poques que ensenya l’especialitat a Catalunya i de les primeres que va ser acreditada (2006) , pel que gaudeix de gràn experiència en aquest camp. Ho fa integrant l’ensenyament teòric i pràctic clínic, així com de laboratori, per al diagnòstic de les malalties al·lèrgiques. És un aprenentatge tutoritzat i basat en l’evidència científica, amb un repartiment equitatiu de tasques formatives i assistencials i una integració total dels Metges Interns Residents (MIR) a les tasques científiques.

Actualment té capacitat per un resident per any.

Com que es tracta d’una especialitat multidisciplinària, el període formatiu inclou les rotacions següents:

 

 

Formació continuada

Es fa un programa formatiu anual d’actualització en al·lergologia acreditat pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries.


Informació per a residents
 

Consulteu la Guia docent.