Varius
El servei tracta les varius amb tècniques poc agressives que poden fer-se en règim ambulatori, és a dir, sense ingrés, i amb anestèsia local o regional: tècniques XIVA, flebectomies localitzades, escuma (foam) i tècniques endoluminals com la radiofreqüència (RF).

Síndrome congestiva pèlvica
És l’aparició d’una espècie de varius a la zona dels genitals femenins, normalment després d’almenys un embaràs, que causa molèsties o dolor al baix ventre, especialment en el moment de la menstruació, entre d’altres símptomes. Es tracta sense necessitat d’ingrés mitjançant tècniques endovasculars, amb una espècie de catèters, en col·laboració amb els professionals d’Angioradiologia intervencionista de l’hospital.

Cirurgia endovascular de la isquèmia crítica d’extremitats
Mitjançant catèters i guies, es recanalitzen o dilaten artèries de les extremitats inferiors que estan obstruïdes o estenosades (és a dir, que s’han fet més estretes). Aquestes obstruccions poden causar diversos graus d’isquèmia (manca d’irrigació i per tant d’oxigen):

• Claudicació intermitent invalidant: dolor en caminar a zones musculars com els bessons o els glutis
• Dolor en repòs
• Fins i tot pèrdua d’integritat dels teixits amb aparició de gangrena

La recanalització o dilatació, que pot incloure la col·locació d’una espècie de petites motlles anomenades stents, es fa amb anestèsia local o locoregional, i quan no té èxit, sempre hi ha la possibilitat de la cirurgia clàssica, és a dir, el bypass.

Bypass o cirurgia oberta de la isquèmia crítica d’extremitats

Actualment és l'alternativa quan la cirurgia endovascular no és factible perquè s’ha provat i no ha funcionat o perquè directament les lesions arterials són molt extenses. Consisteix en una operació per irrigar zones on les artèries estan obstruïdes mitjançant la connexió amb artèries que sí que canalitzen bé la sang. Pot incloure en cas necessari una petita pròtesi.

Cirurgia de la isquèmia crònica visceral

Quan s’obstrueixen (obliteració) o s’estrenyen (estenosi) dues o més artèries digestives, pot produir-se el que s’anomena angina intestinal, és a dir, dolor abdominal després de la ingesta. També, pot ser que es produeixi hipertensió renovascular per estrenyiment de l’artèria renal. Aquests problemes es poden resoldre mitjançant tècniques endovasculars, que gràcies a la introducció d’uns catèters ajuden a dilatar de nou les artèries, cosa que pot incloure la col·locació d’unes petites motlles anomenades stents. Només en casos molt específics en què les tècniques endovasculars no funcionen cal usar el bypass, una intervenció quirúrgica per irrigar zones on les artèries estan obstruïdes mitjançant la connexió amb artèries que sí que canalitzen bé la sang.

Cirurgia de l’estenosi carotídia

Entre el 60 i el 70% dels ictus isquèmics (causats per coàguls) tenen el seu origen en els troncs arterials que es troben per sobre de l’artèria aorta. Precisament l’artèria caròtida va des de la part superior del tronc fins al cervell, passant pel coll, i el punt on aquesta artèria es bifurca, si s’ha fet estret, és una zona on poden originar-se els coàguls que provoquen aquest tipus d’ictus. Si així es demostra en el pacient, una intervenció quirúrgica per solucionar-ho pot ser molt efectiva.

Tractament de l’aneurisma de l’artèria aorta abdominal infrarenal
Un aneurisma és un eixamplament d’una artèria que fa que les parets es tornin més primes i presenta risc que rebentin. En el cas de l’artèria aorta, al seu pas per la zona abdominal, més avall dels ronyons, el Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de Germans Trias tracta l’aneurisma amb dues modalitats quirúrgiques en funció de la seva anatomia i de l’estat de salut del pacient.

• Amb endopròtesis (EVAR). Mitjançant un catèter que s’introdueix per les artèries femorals s’accedeix a la zona de l’aneurisma i es col·loca una pròtesi. És la tècnica a escollir en pacients d’edat avançada, que han tingut cirurgies prèvies o ostomies, o que tenen altres malalties que augmenten el risc quirúrgic en cas de ser intervinguts amb cirurgia oberta.
• Amb cirurgia Oberta (OR). Reservada per a pacients amb baix risc o quan l’anatomia de l’aneurisma ho requereix.

Tractament de l’aneurisma de l’artèria aorta toràcica

Aquesta patologia es tracta mitjançant l’endopròtesi toràcica (TEVAR), que es col·loca gràcies a un catèter que s’introdueix per l’artèria femoral. Això minimitza els riscos de paraplegia.

Tractament de l’aneurisma de l’artèria aorta toraco-abdominal

Tractar aquesta malaltia és un repte i comporta força risc, perquè cal fer un recanvi de tota l’artèria mitjançant l’anomenada tècnica d’inclusió (Crafword) o bé amb cirurgia híbrida. El Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de Germans Trias compta amb experència en aquest tipus de tractament, malgrat els riscos que suposa.

Són unitats transversals de tractament en què intervenen professionals de diferents especialitats com l’Angioradiologia, l’Endocrinologia, la Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, la Rehabilitació, les Malalties Infeccioses, etc. El Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular participa en les següents:

• Unitat de Peu Diabètic
• Unitat funcional de Tractament ràpid de la isquèmia crítica de les extremitats
• Unitat polivalent per a Tractaments ambulatoris endovenosos de vasodilatadors-antiagregants (prostaglandines) en pacients isquèmics