A l'àrea d'Autoimmunitat es realitzen estudis d'autoanticossos que són d'utilitat en el diagnòstic i seguiment de malalties tant autoimmunitàries sistèmiques com organo-específiques. L’àrea d’Autoimmunitat es dedica al diagnòstic de laboratori de malalties autoimmunes mitjançant l'anàlisi de detecció i quantificació d'autoanticossos i/o mediadors immunològics implicats. La importància clínica de la presència d'autoanticossos pot tenir un valor diagnòstic (criteri), pronòstic o de seguiment terapèutic. Les patologies que inclou es classifiquen com:

• Malalties endocrines autoimmunes: Diabetis Mellitus tipus I, malalties Tiroidals, Malaltia d'Addison, Síndrome Poliglandular Autoimmune
• Malalties Autoimmunes del ronyó: glomerulonefritis membranosa
• Malalties Autoimmunes de la pell: malalties ampul·loses i dermatomiositis
• Malalties Autoimmunes hepàtiques: Hepatitis Autoimmune, Colangitis Biliar Primària, Colangitis Esclerosant.
• Malalties Autoimmunes gastrointestinals: Malaltia Inflamatòria Intestinal, Malaltia Celíaca, Gastritis Autoimmune.
• Malalties Autoimmunes del Sistema Nerviós: Síndromes de l’espectre de la neuritis òptica, Miastènia Gravis, Polineuropaties perifèriques autoimmunes, Encefalitis Autoimmunes, Síndromes Neurològiques Paraneoplàstiques.
• Malalties reumàtiques sistèmiques: Lupus Eritematós, Síndrome de Sjögren, Esclerodèrmia autoimmune, Artritis Reumatoide, Miositis, Malalties del Teixit Connectiu, Síndrome Antifosfolipídic.
• Vasculitis Autoimmunes ANCA positives

Els equips i tècniques que disposa l’àrea d’Autoimmunitat per dirigir els estudis de malalties autoimmunes són:

• Immunofluorescència Indirecta sobre cèl·lules i teixits: es basa en la detecció d’autoanticossos mitjançant el microscopi de fluorescència. La interpretació experta de patrons o estructures enfront estructures cel·lulars o tissulars permet dirigí l’estudi de cribratge cap a diferents tècniques monoespecífiques. També és el mètode de confirmació de diferents tests monoespecífics de fase sòlida.
• Fixed Cell Based Assay (CBA): Estudi d’anticossos monoespecífics mitjançant immunofluorescència indirecta utilitzant cèl·lules transfectades.
• Immunoassajos en fase sòlida amb antígens específics purificats o recombinants per tècniques com ELISA (enzimoimmunoassajos), CLIA (quimioluminescència), Inmunoblot (line i dotblots). Aquestes tècniques es fan servir tant per la caracterització com per la quantificació d’autoanticossos amb l'ús de calibradors i controls de referència acreditats que validin el seu ús en la pràctica clínica.

A l'àrea d'Immunoquímica es realitzen les determinacions dels components plasmàtics del sistema immunitari que participen en la resposta humoral (immunoglobulines G,A, M i subclasses d’IgG), sistema del complement, a més de marcadors d’inflamació (FR, PCR, citocines o calprotectina).

Aquestes proves són principalment útils per al diagnòstic i seguiment d’immunodeficiències, malalties inflamatòries/immunomediades i per al diagnòstic i seguiment dels pacients amb mieloma múltiple.

Les diferents tècniques que es fan servir a l’àrea i les patologies en les quals és important el seu estudi són:

• Immunofixació: En la caracterització de l’isotip de les immunoglobulines per al diagnòstic i seguiment de les gammapaties monoclonals i de les vasculitis associades a crioglobulines
• Isoelectroenfoc: Per a l’estudi de bandes oligoclonals en el diagnòstic d’esclerosi múltiple
• Turbidimetria: quantificació d’immunoglobulines IgG, IgA, IgM IgD i subclasses d’IgG. Quantificació de cadenes k i lambda lliures. Estudi de proteïnes del complement (C3 i C4) i de l’activitat funcional CH50. Per al diagnòstic i seguiment d’immunodeficiències, autoimmunitat i malalties hematològiques.
• ELISA: monitoratge del tractament amb fàrmacs biològics mitjançant la quantificació dels nivells de fàrmacs i dels anticossos antifàrmac.
• Quimioluminescència: quantificació de mediadors d’inflamació com FR, calprotectina i interleucina-6

A l'àrea d'Immunologia cel·lular es duen a terme el diagnòstic i seguiment de pacients amb immunodeficiències, tant primàries com secundàries. Aquestes inclouen les causades per infeccions, com el VIH, així com les derivades de tractaments farmacològics amb fàrmacs immunomoduladors i immunodepleccionants.

S'utilitzen proves de fenotipatge de subpoblacions limfocitàries mitjançant citometria de flux, incloent-hi estudis multiparamètrics que permeten una anàlisi detallada d'un ampli ventall de subpoblacions minoritàries i marcadors cel·lulars.

A més, disposem de diverses tècniques per avaluar la funcionalitat de les cèl·lules del sistema immunitari. Aquestes tècniques inclouen estudis de proliferació limfocitària davant de mitògens i antígens específics, estudis de funcionalitat fagocitària, i la mesura de la producció d’interferó en resposta a diferents virus.

En col·laboració amb la plataforma de citometria de l’IGTP, el servei compta amb tres citòmetres de flux, capaços d'analitzar fins a 13 paràmetres simultanis, i un citòmetre d’espectre complet que permet l’anàlisi de fins a 40 paràmetres.

A l'àrea d'Immunoal·lèrgies es duen a terme una sèrie de tècniques orientades a complementar i orientar el diagnòstic dels processos al·lèrgics, com ara les determinacions d'IgE específiques, la valoració dels nivells de triptasa per identificar un quadre anafilàctic o l'estudi de components al·lergènics mitjançant microarrays. També es realitzen estudis funcionals per al diagnòstic d'hipersensibilitat a fàrmacs a partir del test d'activació de basòfils (TAB) i el test de transformació limfocitària (TTL).

Els equips i tècniques de què disposa l’àrea són:

• Determinació dels nivells d'IgE específica(quimioluminescència).
• Determinació dels nivells de triptasa (quimioluminescència).
• Estudi de components al·lergènics mitjançant microarray
• Test d'activació de basòfils per estudiar la hipersensibilitat IgE a fàrmacs.
• Test de proliferació limfocitària per estudiar la hipersensibilitat retardada a fàrmacs.

A l'àrea d'Histocompatibilitat, s'empren diverses tècniques per a l'estudi dels gens HLA (Antígens Leucocitaris Humans). El sistema HLA és un dels més polimòrfics de l'organisme, i les diferents versions d'aquests gens poden influir considerablement en la susceptibilitat a diverses patologies, com la celiaquia, la malaltia de Behcet o l'espondilitis anquilosant. A més, l'anàlisi d'aquests gens i els estudis de compatibilitat són crucials per a l'èxit dels trasplantaments.

Els equips i tècniques de què disposa l’àrea són:

• Extracció d'àcids nucleics (Maxwell® RSC)
• Quantificació de DNA (NanoDrop)
• Amplificació de DNA (Veriti 96 Well)
• HLA i susceptibilitat a la malaltia de Behcet per PCR-Real Time (LightCycler® 480)
• HLA i susceptibilitat a l'espondilitis anquilosant per PCR-Real Time (LightCycler® 480)
• HLA i hipersensibilitat a l'Abacavir per PCR-Real Time (LightCycler® 480)
• HLA i susceptibilitat a la malaltia celíaca per PCR-SSO (Xponent Luminex)
• HLA i susceptibilitat a altres patologies com la diabetis autoimmune, retinopaties, artritis reumatoide... (LightCycler® 480)
• Estudis familiars per a Trasplantament de Progenitors Hematopoètics per PCR-SSO (Xponent Luminex)

L’àrea d’immunoteràpia i monitoratge és una de les principals línies de creixement al servei d’Immunologia de l’Hospital Germans Trias. Es treballa intensament en el desenvolupament i la implementació de diverses metodologies per al monitoratge de teràpies que actuen de manera selectiva sobre el sistema immunitari. Actualment, les proves de monitoratge que es realitzen en la pràctica assistencial inclouen dos tipus d’estudis:

• Mesura de paràmetres solubles en sèrum: Es quantifiquen tant els nivells de fàrmacs biològics en sèrum com els anticossos antifàrmac generats per immunogenicitat. Aplicacions:
  • Nivells i detecció d'Ac contra adalimumab,
  • Nivells i detecció d'Ac contra infliximab
  • Nivells i detecció d'Ac contra etanercept.
• Mesura de paràmetres cel·lulars en sang total: Basat en la citometria de flux, aquesta tècnica permet mesurar l’expressió de diferents molècules en la superfície cel·lular (com ara receptors) o subpoblacions limfocitàries que s’han identificat com a biomarcadors per al seguiment de diversos fàrmacs. Aplicacions:

  • Reconstitució post-rituximab

  • Ocupació del receptor CD49d en el tractament amb natalizumab

  • Reconstitució post-alemtuzumab

  • Subpoblacions limfocitàries en resposta a fingolimod

  • Subpoblacions limfocitàries en resposta a dimetil fumarat

  • Monitoratge post-teràpia amb cèl·lules CAR-T

  • Reconstitució post-teràpia amb cèl·lules CAR-T

Monitorar aquests paràmetres és de gran utilitat en la pràctica clínica per ajustar el tractament. Això permet optimitzar la dosi en pacients responedors, evitant efectes secundaris, i identificar les causes de la manca de resposta en pacients no responedors, com ara la presència d’anticossos contra el fàrmac, cosa que podria suggerir un canvi de fàrmac o diana terapèutica. L’objectiu del monitoratge de teràpies biològiques és convertir aquesta eina en una part clau de la presa de decisions, aportant beneficis tant per al pacient com per al clínic.