A l'àrea d'Autoimmunitat es realitzen estudis d'autoanticossos que són d'utilitat en el diagnòstic i seguiment de malalties tant autoimmunitàries sistèmiques com organo-específiques. L’àrea d’Autoimmunitat es dedica al diagnòstic de laboratori de malalties autoimmunes mitjançant l'anàlisi de detecció i quantificació d'autoanticossos i/o mediadors immunològics implicats. La importància clínica de la presència d'autoanticossos pot tenir un valor diagnòstic (criteri), pronòstic o de seguiment terapèutic.

Les patologies que inclou es classifiquen com:

• Malalties endocrines autoimmunes: Diabetis Mellitus tipus I, malalties Tiroidals, Malaltia de Addison, Síndrome Poliglandular Autoimmune.
• Malalties Autoimmunes del ronyó: glomerulonefritis membranosa
• Malalties Autoimmunes de la Pell: malalties ampul·loses i dermatomiositis
• Malalties Autoimmunes Hepàtiques: Hepatitis Autoimmune, Colangitis Biliar Primària, Colangitis Esclerosant.
• Malalties Autoimmunes Gastrointestinals: Malaltia Inflamatòria Intestinal, Malaltia Celíaca, Gastritis Autoimmune.
• Malalties Autoimmunes del Sistema Nerviós: Síndromes de l’espectre de la neuritis òptica, Miastènia Gravis, Polineuropaties perifèriques autoimmunes, Encefalitis Autoimmunes, Síndromes Neurològiques Paraneoplàstiques.
• Malalties reumàtiques sistèmiques: Lupus Eritematós, Síndrome de Sjögren, Esclerodèrmia autoimmune, Artritis Reumatoide, Miositis, Malalties del Teixit Connectiu, Síndrome Antifosfolipídic.
• Vasculitis Autoimmunes ANCA positives.

Els equips i tècniques que disposa l’àrea d’Autoimmunitat per dirigir els estudis de malalties autoimmunes són:

• Immunofluorescència Indirecta sobre cèl·lules i teixits: es basa en la detecció d’autoanticossos mitjançant el microscopi de fluorescència. La interpretació experta de patrons o estructures enfront estructures cel·lulars o tissulars permet dirigí l’estudi de cribratge cap a diferents tècniques monoespecífiques. També és el mètode de confirmació de diferents tests monoespecífics de fase sòlida.
• Fixed Cell Based Assay (CBA): Estudi d’anticossos monoespecífics mitjançant immunofluorescència indirecta utilitzant cèl·lules transfectades.
• Immuno-assajos en fase sòlida amb antígens específics purificats o recombinants per tècniques com ELISA (enzimoimmunoassajos), CLIA (quimioluminescència), Inmunoblot (line i dotblots). Aquestes tècniques s’utilitzen tant per la caracterització com per la quantificació d’autoanticossos amb l'ús de calibradors i controls de referència acreditats que validin el seu ús en la pràctica clínica.

A l'àrea d'Immunoquímica es realitzen les determinacions dels components plasmàtics del sistema immunitari que participen en la resposta humoral (immunoglobulines G,A, M i subclasses d’IgG), sistema del complement i marcadors d’inflamació (FR, PCR, citocines o calprotectina).

Aquestes proves són principalment útils per al diagnòstic i seguiment d’immunodeficiències, malalties inflamatòries/immunomediades i per al diagnòstic i seguiment dels pacients amb mieloma múltiple.

Les diferents tècniques que es fan servir a l’àrea i les patologies en les quals és important el seu estudi són:

• Immunofixació: En la caracterització de l’isotip de les immunoglobulines per al diagnòstic i seguiment de les gammapaties monoclonals i de les vasculitis associades a crioglobulines
• Isoelectroenfoc: Per a l’estudi de bandes oligoclonals en el diagnòstic d’esclerosi múltiple
• Turbidimetria: quantificació d’immunoglobulines IgG, IgA, IgM IgD i subclasses d’IgG. Quantificació de cadenes k i lambda lliures. Estudi de proteïnes del complement (C3 i C4) i de l’activitat funcional CH50. Per al diagnòstic i seguiment d’immunodeficiències, autoimmunitat i malalties hematològiques.
• ELISA: monitorització del tractament amb fàrmacs biològics mitjançant la quantificació dels nivells de fàrmacs i dels anticossos anti-fàrmac.
• Quimioluminescència: quantificació de mediadors d’inflamació com FR, calprotectina i interleucina-6

A l'àrea d'Immunologia Cel·lular es duen a terme el diagnòstic i seguiment de pacients amb immunodeficiències, tant primàries com secundàries. Aquestes inclouen les causades per infeccions, com el VIH, així com les derivades de tractaments farmacològics amb fàrmacs immunomoduladors i immunodepleccionants.

S'utilitzen proves de fenotipatge de subpoblacions limfocitàries mitjançant citometria de flux, incloent-hi estudis multiparamètrics que permeten una anàlisi detallada d'un ampli ventall de subpoblacions minoritàries i marcadors cel·lulars.

A més, disposem de diverses tècniques per avaluar la funcionalitat de les cèl·lules del sistema immunitari. Aquestes tècniques inclouen estudis de proliferació limfocitària davant de mitògens i antígens específics, estudis de funcionalitat fagocitària, i la mesura de la producció d’interferó en resposta a diferents virus.

En col·laboració amb la plataforma de citometria de l’IGTP, el servei compta amb tres citòmetres de flux, capaços d'analitzar fins a 13 paràmetres simultanis, i un citòmetre d’espectre complet que permet l’anàlisi de fins a 40 paràmetres.

En l'àrea d'Immunoal·lèrgies es duen a terme una sèrie de tècniques orientades a complementar i orientar el diagnòstic dels processos al·lèrgics, com ara les determinacions d'IgE específiques, la valoració dels nivells de triptasa per identificar un quadre anafilàctic o l'estudi de components al·lergènics mitjançant microarrays. També es realitzen estudis funcionals per al diagnòstic d'hipersensibilitat a fàrmacs a partir del test d'activació de basòfils (TAB) i el test de transformació limfocitària (TTL).

Els equips i tècniques de què disposa l’àrea són:

• Determinació dels nivells d'IgE específica(quimioluminescència).
• Determinació dels nivells de triptasa (quimioluminescència).
• Estudi de components al·lergènics mitjançant microarray
• Test d'activació de basòfils per estudiar la hipersensibilitat IgE a fàrmacs.
• Test de proliferació limfocitària per estudiar la hipersensibilitat retardada a fàrmacs.

A l'àrea de Monitoratge de teràpies biològiques es realitza el seguiment de nivells de fàrmacs biològics i la detecció d'autoanticossos contra aquests fàrmacs.