El Servei de Reumatologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol ofereix una atenció especialitzada i multidisciplinària en malalties reumatològiques, amb especial èmfasi en patologia inflamatòria, malalties del metabolisme ossi i reumatologia pediàtrica. A més, compta amb una àmplia experiència en el maneig de malalties autoimmunes sistèmiques, posicionant així el servei com a centre de referència en aquest àmbit. 

Així mateix, el servei de Reumatologia, a diferència d'altres centres hospitalaris, disposa d'una planta d'hospitalització pròpia, amb 4 llits assignats i capacitat per assumir fins a 10 pacients, la qual cosa permet realitzar un abordatge multidisciplinari i integral dels casos més complexos.

L'activitat assistencial es desenvolupa en hospitalització, hospital de dia i consultes externes, amb una cartera pròpia de tècniques diagnòstiques avançades (ecografia musculoesquelètica, capil·laroscòpia, densitometria, biòpsies). S'hi treballa de manera multidisciplinària amb especialitats com  Dermatologia, Radiologia, Immunologia, Pediatria, Nefrologia i Pneumologia, assegurant un enfocament integral per a cada pacient.

El servei està integrat dins de la Unitat Docent Germans Trias de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la docència pregrau de la Facultat de Medicina i compta amb un programa de formació MIR estructurat, que ofereix formació clínica de qualitat reconeguda, amb participació en projectes de recerca. A més, disposa d'un coordinador d'estudis i participa en múltiples assajos clínics en malalties autoimmunes, patologia inflamatòria i metabolisme ossi.

L’osteoporosi és una malaltia òssia sistèmica caracteritzada per una disminució de la quantitat d’os, la qual cosa provoca que els ossos siguin més fràgils i es complica amb fractures. És la malaltia òssia més freqüent: es calcula que una de cada tres dones espanyoles d’edat superior als 50 anys tenen osteoporosi, com també un de cada 20 homes. En la valoració de l’osteoporosi és important obtenir una historia clínica detallada per avaluar la presencia de factors de risc, com també fer unes anàlisis i una densitometria òssia. Actualment es disposa de nombrosos fàrmacs que permeten augmentar la massa òssia i reduir l’aparició de fractures òssies.

Tradicionalment es considerava que l’artrosi era una malaltia pròpia de les persones grans. No obstant, en els darrers anys s’ha identificat com una malaltia que afecta tota l’articulació incloent el cartílag (i les seves cèl·lules anomenades condròcits), l’os, els lligaments i la musculatura local. L’artrosi de mans és la més freqüent, seguida de la dels genolls i malucs. Hi ha algunes malalties que afavoreixen el desenvolupament d’artrosi com són els reumatismes inflamatoris, malalties endocrinològiques, alteracions anatòmiques o posttraumàtiques. Representa la principal causa de discapacitat física en els països industrialitzats.

És una malaltia sistèmica autoimmunitària que pot afectar múltiples òrgans com la pell, les articulacions, els ronyons, però també pot provocar alteracions en la sang com anèmia o disminució del nombre de leucòcits o limfòcits..El sistema immunitari s’altera i es converteix en agressor en lloc de protector de diferents parts del cos. Els símptomes depenen de l’òrgan afectat. Així, els pacients amb lupus poden presentar un ampli ventall de símptomes com fatiga, febre, lesions a la pell, aftes a la boca, dolor o inflamació d’articulacions, entre d’altres. Pot ser potencialment greu quan s’afecten òrgans vitals com el cor, els pulmons, el cervell, la medul·la espinal o el moll d’os. Actualment es disposa de diversos tractaments que permeten mantenir el sistema autoimmunitari controlat i disminuir els símptomes associats a aquesta malaltia.

L’artritis reumatoide és una malaltia inflamatòria crònica d’origen autoimmune caracteritzada per la inflamació de múltiples articulacions, però també pot causar símptomes generals inespecífics i afectació extraarticular. És més freqüent a les dones. La principal manifestació clínica és el dolor, la inflor i la rigidesa de les articulacions, sovint de forma simètrica (per exemple, ambdues mans). Actualment hi ha molts fàrmacs que permeten controlar (fins i tot fer desaparèixer) la inflamació articular. No obstant, en absència d’un tractament adequat, la malaltia pot comportar importants limitacions físiques i una deterioració de la qualitat de vida.

Els assaigs clínics són part de la recerca clínica i el centre de tots els avenços mèdics. Busquen noves formes de prevenir, detectar o tractar malalties. Els tractaments poden ser nous medicaments o noves formes d'usar els tractaments existents. L'objectiu dels assaigs clínics és determinar si una nova prova o tractament funciona i és segura. Els participants en assajos clínics podran rebre els tractaments més nous de forma gratuïta i amb la cura addicional i l'atenció de personal de l'assaig clínic. L'equip inclou metges i infermeres que comproven la salut de l'participant a l'inici de l'assaig, doLa esclerodèrmia (pell dura) és una malaltia poc freqüent i de causa desconeguda. Afecta més a dones que homes i sol aparèixer en l'edat adulta. Existeixen 2 variants una forma limitada i una altra difusa. La primera d'elles sol afectar persones de més edat, per contra la forma difusa és més freqüent en persones joves. El fenomen de Raynaud és molt característic: les artèries petites dels dits de mans i peus pateixen un vasoespamo, això es manifesta en el fet que els dits es tornen pàl·lids com la cera. Les dues formes clíniques, tenen una diferent afectació de la pell però comparteixen l'afectació d'òrgans dianes com ara: esòfag, pulmó i cor. Actualment no es disposa d'un tractament que posi fre a la malaltia. No obstant això es disposen de nombrosos tractaments que milloren les complicacions que poden aparèixer.

La esclerodèrmia (pell dura) és una malaltia poc freqüent i de causa desconeguda. Afecta més a dones que homes i sol aparèixer en l'edat adulta. Existeixen 2 variants una forma limitada i una altra difusa. La primera d'elles sol afectar persones de més edat, per contra la forma difusa és més freqüent en persones joves. El fenomen de Raynaud és molt característic: les artèries petites dels dits de mans i peus pateixen un vasoespamo, això es manifesta en el fet que els dits es tornen pàl·lids com la cera. Les dues formes clíniques, tenen una diferent afectació de la pell però comparteixen l'afectació d'òrgans dianes com ara: esòfag, pulmó i cor. Actualment no es disposa d'un tractament que posi fre a la malaltia. No obstant això es disposen de nombrosos tractaments que milloren les complicacions que poden aparèixer.

La gota és una malaltia produïda pel dipòsit de cristalls d'àcid úric en articulacions. Afecta el 1-2% de la població, predominantment homes. És un procés crònic per definició, tot i que les seves manifestacions clíniques poden no estar presents o aparèixer únicament de forma intermitent durant les fases inicials. La manifestació clínica típica són els episodis recurrents d'artritis aguda, que apareixen separats per períodes inter-crítics de durada variable. Actualment es disposa de diversos tractaments que permeten normalitzar els nivells d'àcid úric i controlar els episodis d'artritis, evitant així el dolor i la discapacitat que produeixen.

L'artritis és una manifestació freqüent en els pacients amb psoriasi cutània (30%), particularment si està afectat el cuir cabellut o les ungles. Es tracta d'una artropatia crònica que pot inflamar les articulacions, tendons i l'esquelet axial, d'una forma molt variable. Pot afectar a una o múltiples articulacions, cursar amb talàlgia i inflamacions dels dits o amb dolor lumbar nocturn. Però a més de les manifestacions osteoarticulars, sovint pot cursar amb uveïtis i s'associa a un major risc cardiovascular. Existeixen en l'actualitat múltiples tractaments de demostrada eficàcia, tant sintètics (metotrexat, leflunomida) com a agents biològics (dirigits a el bloqueig de diversos mediadors de la inflamació) i nous immunomoduladors selectius.

El servei de Reumatologia de l'Hsopital Germans Trias i Pujol desenvolupa una intensa activitat de recerca clínica en totes les àrees reumatològiques, en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), amb participació en estudis multicèntrics nacionals i internacionals, important participació en múltiples Projectes de la Sociedad Española de Reumatología (SER), així com en projectes europeus com el Grup Europeu d'Assajos i Recerca en Escleroderma (EUSTAR).

Compta amb un coordinador d'estudis i assajos clínics, la qual cosa permet al servei liderar i participar en assajos clínics de la indústria farmacèutica i d'investigadors independents, així com en estudis observacionals i multicèntrics.

En l'àmbit acadèmic, el 50% dels membres del servei tenen el grau de doctor, i el servei manté una forta implicació en la recerca, amb tres tesis en curs actualment sota la seva direcció. Els resultats de la recerca del servei es presenten en congressos nacionals i internacionals i es publiquen en revistes científiques de gran impacte.

Enllaços

• Web IGTP: https://www.germanstrias.org/es/
• Web EUSTAR: https://eustar.org/

Docència pregraduada

El Servei de Reumatologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol està vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i participa activament en la formació de grau i postgrau en Medicina. L'equip imparteix docència teòrica en Reumatologia i acull estudiants nacionals i internacionals en pràctiques clíniques, oferint-los una formació propera i basada en la pràctica assistencial real. A més, els membres del servei col·laboren en diversos programes de doctorat, dirigint actualment tres tesis doctorals.

Docència postgraduada

• Informació per a residents

El servei ofereix una formació integral en patologia inflamatòria, malalties autoimmunes sistèmiques, metabolisme ossi i reumatologia pediàtrica combinant coneixements teòrics amb el desenvolupament d'habilitats pràctiques. Els residents adquireixen experiència i solvència tant en el maneig de la planta d'hospitalització com de consultes externes, amb formació en ecografia musculoesquelètica, infiltracions ecoguiades i biòpsies. A més de tenir consulta pròpia, el resident també aprèn a les consultes dels adjunts, cosa que li permet enfrontar-se a casos de diferent complexitat amb supervisió progressiva.

Durant el darrer any, poden fer rotacions nacionals i internacionals per aprofundir en àrees d'interès. A més, el servei fomenta la participació en projectes de recerca i publicacions científiques, i manté una alta taxa d'ocupabilitat, amb tots els residents dels darrers cinc anys incorporats a hospitals o en investigació clínica.

Per a més detalls sobre el programa formatiu, consulteu la Guia Docent.